Comentari de les lectures del diumenge

 

 

Baptisme del Senyor  Cicle B    dia 10 de gener-2021


La festa del Baptisme de Jesús tanca el temps litúrgic del Nadal. I el profeta Isaïes, en la forma com s’expressa, pot donar la sensació d’un venedor de fira que ho regala tot, però Isaïes ens parla, amb un to d’alegria, d’encoratjament i d’esperança.

“Oh tots els assedegats, veniu a l’aigua, veniu els qui no teniu diners”... “Escolteu bé, i tastareu cosa bona”... “Estigueu atents, veniu a mi, us saciareu de vida. Pactaré amb vosaltres una aliança eterna”...

Per acollir aquesta invitació, només cal abandonar el mal, escoltar la veu de Déu i viure segons la seva voluntat. Els dons de Déu per a la humanitat, sempre són benèfics, sempre són portadors de vida, Déu ens parla dels valors de cada persona. Però si jo no estic atent, i obert al seu Esperit, ¿com puc pactar res amb Déu?

Per un poble agricultor i ramader com era Israel, l’aigua era un element essencial, fins al punt que la vida mateixa depenia de la seva presència. Per això s’entén que el primer do de Déu que el text ens diu sigui, “Oh tots els assedegats, veniu a l’aigua...” L’aigua esdevé imatge de l’actuació salvadora de Déu en la història, la seva paraula és com l’aigua de la pluja, que baixa del cel a la terra per fecundar-la i fer-la donadora de vida.

La primera carta de sant Joan ens diu que Jesucrist ha vingut a complir la seva missió per l’aigua, per la sang i l’Esperit. La veritable força per vèncer el mal del món la rep el qui creu en Jesucrist. Déu s’ha revelat plenament i ha actuat en la història, i sant Joan ens recorda la mort en creu i el soldat que travessà el costat de Jesús “i a l’instant en sortí sang i aigua”. Per nosaltres, els cristians, representa el baptisme i l’eucaristia.

La gran preocupació dels antics cristians, reflexionant sobre el baptisme de Jesús, era la de saber per què l’innocent, el sant, s’acostava a rebre un baptisme de conversió. Per nosaltres, el baptisme de Jesús, allò que potser més ens inquieta és saber què va passar realment.

En l’Evangeli de Marc, acabem d’escoltar el testimoni de Joan Baptista: “Després de mi ve el qui és més poderós que jo... Jo us he batejat només amb aigua; ell us batejarà amb l’Esperit Sant”.

El baptisme, per  Jesús, no és una simple acció més de la seva vida personal. El baptisme representa per Jesús la consagració a una missió concreta i específica.

Jesús, com a Messies o consagrat per Déu en l’Esperit, és enviat al món per iniciar una nova aliança, per a ser llum del pobles, per alliberar els captius, per a promoure la justícia i portar a terme aquesta missió fins a les últimes conseqüències.

El cristià tampoc es bateja només per a si mateix, també es bateja per a la humanitat.

És evident que per això es necessita alguna cosa més que una mica d’aigua i dos padrins: cal que se sigui conscient d’allò a què es compromet, perquè és veritat que el baptisme, con tots els sagraments, actua en virtut del SÍ que donem i no dels actes de la persona; és a través del do rebut 

el que actua en nosaltres, està clar, ¡si el deixem actuar!

Deixar-nos envair per la força de l’Esperit amb aquest foc present el dia de la Pentecosta, cal que sigui batejada també tota l’Església i cadascun de nosaltres. És un foc, com diu Jesús, que ell ha portat al món perquè cremi i il·lumini.

El baptisme de Jesús de mans de sant Joan, representa el final de l’Antic Testament i el començament dels Temps Nous. A partir del baptisme, Jesús es llença a predicar, a proclamar la Bona Nova; Jesús ens ensenya a ser fills de Déu. I ser Fill és assumir la missió del Pare, és identificar-se totalment amb la seva voluntat.

Així com l’Esperit Sant va conduir la vida de Jesús, també pot conduir la nostra i fer-la fecunda fins esdevenir veritables fills de Déu.


Mn. Pere


 
   

Reflexió dominical